Nuevo diseño del blog

Hola a todos de nuevo,

Como habeis podido comprobar, el blog ha cambiado de diseño: "renovarse o morir". Aunque a mucha gente le parecía bien como estaba, yo necesitaba darle un cambio de look, y creo que el resultado no está mal.

Os animo a que me dejeis por aquí vuestras impresiones, ya seais conocidos míos o ánonimos visitantes que habeis llegado aquí accidentalmente. Podeis comentar qué os parece el nuevo diseño, o cualquier cosa que creais que se puede mejorar del blog.

Un saludo a todos !!

Ens veiem !!

1 comentarios:

Anónimo dijo...

ja no hin bous al pr-cv60 vos envie el itinerari, si voleu informacio dels senders de la valldigna puc passar-vos tota la informacio. psales@ono.com




DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Al sud de la població de Barx podem distingir perfectament la majestuosa silueta del massís del Buixcarró, per on transcorre tot l’itinerari de la senda PR-CV60. Comencem al sud-est de la població, passem el pont que travessa el barranc de la Drova des del carrer de Lepant, on hi ha el tauler informatiu de tot el recorregut de la senda i el primer senyal davant l’ecoparc (P1).

Pugem per un camí de terra en direcció a la falda de la muntanya, i apleguem a l’encreuament amb el camí de l’Assegador (P2), antiga Cañada Real de Castilla, camí utilitzat durant l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna per al pas de bestiar.

Seguim a l’esquerra pel camí en direcció est fins arribar a la font de la Drova (P3), una zona recreativa a on podem admirar la bellesa del paisatge i de l’entorn, i gaudir de la frescor de l’aigua. Continuem cap a l’est i de seguida fem cap a les Basses de la Drova, que daten del XVIII, construïdes pels frares del Monestir de Santa Maria de Valldigna per a regar els camps.

Anem fins a l’encreuament del camí amb la senda (PA). En esta cruïlla hi ha un camí que va cap a l’esquerra i podem veure les Cases de la Drova, que foren construïdes pels frares en el XVII per a convent d’estiu i allotjament dels treballadors de les seues terres. Destaca el rellotge de sol de l’any 1799. Continuem cap a la dreta en el (PA), ja per una senda de muntanya, primer passem per la font de la Mongeta, i la senda comença a guanyar altura pel coster de la muntanya i continua agafant desnivell. Passem per l’avenc del Forat de l’Aire, seguim a mitjan pujada i baixem per a buscar la part central del barranc per on transcorre la senda fins aplegar a l’encreuament (P4). Continuem per la dreta fins a la cruïlla següent (P5); a l’esquerra, al Pla de la Nevereta; a la dreta, al cim de l’Aldaia de 755 m (PB), anada i tornada, on podem admirar les impressionants vistes del massís del Mondúber, la plana de Barx, la costa mediterrània i les muntanyes de l’interior. A la dreta del PA, a la Sima de l’Aldaia.

Continuem per la senda cap a l’oest en el següent encreuament (P6). A l’esquerra connectem amb la pista forestal a Pinet. Seguint per la senda que va perdent altura fins a aplegar al Pla de la Nevereta (P7). A l’esquerra, la pista forestal ens du a l’encreuament amb el camí de l’Assegador i la font de la Benita (PA).

(P7) Del Pla de la Nevereta, que rep el nom de la nevera del segle XVIIl utilitzada per a emmagatzemar neu durant l’hivern, la senda baixa pel barranc de Manesa, declarat per la Generalitat Valenciana zona de microreserva de flora per l’important bosc de sureres que trobem per la senda que recorre l’interior del barranc. Sense arribar al final del barranc, continuem per una senda travessera que ens du per dins un bosc de pins i carrasques (la Pinada del Sis) fins a enllaçar amb el camí de Pinet, la font de la Benita i el camí de l’Assegador, fins a Barx.

S’ha de fer menció d’un element molt singular i històric, la Nevera, que podem visitar tant al final de l’excursió com des de l’encreuament (PA) de la pista forestal, camí de l’Assegador i Font de la Benita, i seguir pel camí de Pinet en direcció a Barx.